Borges afirmava que “una biblioteca és una porta oberta al temps” i Sara Thomson imagina que un dia “un llibre s’obre girant sobre frontisses silencioses i un lloc que mai abans no havies vist et dóna la benvinguda”. I, és clar, es tracta d’això precisament, d’obrir portes o finestres, de viatjar per paisatges escrits anteriorment, de recórrer espais infinits, de trobar els tresors que s’amaguen a les planes dels llibres. Però per trobar aquests tresors cal disposar d’un bon mapa que tingui les indicacions precises, els camins correctament marcats i la “X” ben visible. Si volem que els nostres exploradors que són els infants trobin ―es trobin amb― el llibre haurem de dissenyar estratègies que ho permetin perquè sinó correm el risc que obrin la porta equivocada, que passin de llarg, o pitjor encara, que no trobin el llibre.
La lectura segueix sent una de les principals preocupacions dels mestres. Tot i que s’ha avançat força en la definició dels itineraris lectors i la manera com els infants aprenen a llegir, periòdicament apareixen informes comparatius amb altres països i altres realitats que ens fan reflexionar sobre el nostre quefer diari.
Bé, sabem de les dificultats amb les que ens trobem. Normalment són:
La pròpia complexitat de l’aprenentatge. És una dificultat inherent a la pròpia activitat. L’alumne ha d’estar atent a descodificar uns signes i, a més, ha d’estar atent al seu significat. Ho sabem: és difícil aprendre a llegir!
Un segon obstacle és la rigidesa del sistema educatiu. Tothom ha
d’aprendre a la mateixa edat les mateixes coses. Aquesta pràctica també la
coneixem i fem els esforços per permetre que cadascú tingui una atenció
individualitzada i pugui anar al seu ritme.
Una altra realitat té a veure amb la pròpia història de cadascú. És sabut que un infant que ha vist llegir al seu voltant, un infant a qui han contat contes, tindrà un accés més fàcil al seu camí com a lector.
Altres circumstàncies són de caire general: la valoració social de la lectura, l’escàs ús de les biblioteques, la concentració de grans editorials multinacionals que es regeixen per les lleis del mercat, la influència de la
televisió, etcètera.
L’animació o invitació a la lectura no és una tasca fàcil perquè no és quelcom que es pugui mesurar, no hi ha fórmules matemàtiques ni receptes màgiques que donin un resultat exacte i segur. L’escriptora Rocío Gil opina que aconseguir que un infant s’afeccioni a la lectura és una labor lenta però constant, perquè la lectura és un sentiment com tots els sentiments. I perquè aquest sentiment vagi entrant en la nostra vida cal tenir molta paciència. D’igual forma s’expressava el poeta alemany Rainer Maria Rilke quan explicava que per escriure un sol vers necessitava totes les vivències possibles, que no n’hi havia prou amb tenir sentiments. I comentava les llargues hores passades a la vora del mar, mirant les onades, sentint les gavines, navegant pels matins i per les nits, sempre a la recerca de les experiències que l’illuminessin. Rilke pregonava la contemplació, la calma, el gust per les coses fetes a poc a poc, ben fetes.
A poc a poc i per contagi. Del que es tracta és de facilitar un entorn en el que el llibre i la lectura formin part de manera natural, quotidiana, de la vida escolar.
A continuació esbossarem algunes activitats fàcils d’organitzar. Les realitzem des de fa un grapat d’anys a l’escola Sant Josep – el Pi de l’Hospitalet. N’hem triat deu, a tall d’exemple.